Nit màgica al Madrigal per somiar en l'ascens

En un partit rodó, el Vila-real es va imposar per 4-1 al Girona, cosa que li permet posar-se segon i guanyar-los el goal-average als gironins

Importantíssima victòria la que va aconseguir ahir el Vila-real a casa contra el Girona, que no només li permet avançar l'equip vermell i blanc en la classificació i posar-se segon, en places d'ascens directe, sinó que també significa que els groguets els guanyen el gol-average particular.

En la primera part, el Vila-real va ser clarament superior,
però només va anar-se'n amb un gol d'avantatge al descans

Els de Marcelino van saltar al camp molt ficats en el partit, que no va poder començar millor, ja que als tres minuts, Uche ja havia fet el primer gol de la nit en enviar el baló al fons de la xarxa davant l'eixida de Dani Mallo després d'una bona assistència de Canteros. Amb el gol d'avantatge, el submarí va controlar tota la resta de la primera part amb claredat i bon joc. Mentre que el Girona a penes va posar en perill la porteria de Juan Carlos, excepte en un llançament de falta que va rebutjar el porter mallorquí del Vila-real, els groguets van rondar l'àrea del Girona en diverses ocasions i van poder augmentar l'avantatge en una ocasió de Perbet, però el francés no va definir correctament i la primera part acabava amb l'u a zero gràcies al gol d'Uche.

El Madrigal va presentar una gran entrada. El suport de
l'afició també va ser clau en la nit d'ahir

I una vegada més, el Vila-real va lamentar, encara que només momentàniament, no haver aprofitat la seua superioritat en la primera part per anar-se'n al descans amb més avantatge que un gol, ja que el Girona va eixir a per totes en el segon temps i, pràcticament en la primera ocasió de què va disposar, va empatar el partit amb un golàs de vaselina de Toni Moral als cinc minuts de la represa. Als de Marcelino els va entrar la por i a l'afició li va vindre al cap el partit de l'Elx, en què després d'anar guanyant 1-0 al descans, els il·licitants van remuntar en menys de deu minuts del segon temps. El guió va poder anar per aquest camí, ja que amb l'empat, el Girona es va sentir còmode i durant uns minuts fins i tot va ser superior al Vila-real. Juan Carlos, providencial, va salvar dues ocasions clares en què els visitants s'hagueren pogut posar per davant en el marcador. Però poc a poc, i amb l'empenta de la grada del Madrigal, que va presentar un gran entrada , amb l'afició entregada a l'equip, els de Marcelino van retrobar el seu joc i van anar a pel gol que els donara la victòria, que era l'únic resultat que valia ahir. Després d'una fase de patiment i incertesa, finalment va arribar el 2-1, obra de Perbet en rematar a boca de canó una passada des de la línia de fons de Jonathan Pereira, que havia entrat al camp tan sols dos minuts abans. Immediatament després, Uche va poder fer el tercer en un mà a mà amb Dani Mallo, però el porter del Girona va ser providencial salvant l'acció. Però no ho va ser en el minut 79, quan Cani, un dels millors del partit, va recuperar un baló al centre del camp, va avançar cap a l'àrea i va assistir Perbet perquè fera el seu segon gol de la nit i el tercer del Vila-real. Aquest gol va dur, per fi, la tranquil·litat a la grada. El Girona va intentar anar a l'atac en els minuts restants, sense gaire èxit. En canvi, va ser de nou el submarí el que va marcar per aconseguir un quart gol que li feia guanyar el gol-average. Va ser Uche, després d'una nova assistència de Cani, el que, amb un xut fluix però que se li va escapar entre les cames al porter visitant, va tancar el resultat amb el 4-1 definitiu.

Les mostres d'alegria, tant per part dels jugadors com de
l'afició, van ser clares al final del partit

Amb aquest resultat, com hem dit, el Vila-real se situa en segona posició, tot i que empatat a punts amb l'Almeria, tercer. Els de Marcelino depenen d'ells mateixos per aconseguir el tan desitjat ascens, però els tres partits que queden no seran gens fàcils i, probablement, hauran de lluitar pel seu objectiu fins l'últim moment.

Fitxa tècnica:

39a jornada de la Liga Adelante (2a divisió). Temporada 2012/2013.

El Madrigal, 19.000 espectadors.

Vila-real: Juan Carlos; Mario, Mellberg, Musacchio, Jaume Costa; Canteros (Manu Trigueros, 67'), Bruno, Cani, Aquino (Jonathan Pereira, 69'); Perbet (Joan Oriol, 83') i Uche.

Girona: Dani Mallo; Jose, Richy, Chus Herrero, Dani García (Juanlu, 73'); Toni Moral, Luso, Tébar, Migue (Moisés, 13'); Felipe (Eloi, 81') i Acuña.

Gols: 1-0 (3') Uche. 1-1 (51') Toni Moral. 2-1 (71') Perbet. 3-1 (78') Perbet. 4-1 (92') Uche.

Àrbitre: Prieto Iglesias (c. navarrés). Targetes grogues: Jaume Costa, Aquino / Chus Herrero, Luso, Tébar.

Victòria per creure-hi més que mai

Afició i equip tornen a creure en l'ascens directe, que està
a només dos punts. Foto: www.villarrealcf.es

El Vila-real s'imposa per 1-3 a l'Alcorcón i torna a dependre d'ell mateix per aconseguir l'ascens directe a primera divisió

Molt negre estava el panorama després de la derrota a casa contra l'Elx del cap de setmana passat, amb el Vila-real a 5 punts de la segona plaça, el Girona enfrontant-se al Xerez aquest cap de setmana i els groguets visitant l'Alcorcón, tercer classificat i molt fort al seu estadi. Però res més lluny de la realitat, el que fa una setmana semblava quasi impossible, ara està més viu que mai, i és que els de Marcelino, després d'imposar-se per 1-3 al camp de l'Alcorcón, i de l'inesperada derrota del Girona al seu estadi contra el Xerez, depenen d'ells mateixos per assolir i conservar el segon lloc de la classificació que els donaria l'ascens directe a primera.
Els groguets, conscients de la necessitat de sumar els tres punts, van eixir molt ficats en el partit des del primer moment i van rondar l'àrea ja en els primers minuts. I, de fet, el primer gol no va tardar gens en arribar, tan sols huit minuts, quan Uche va enviar el baló al fons de la xarxa després de diversos rebutjos en un llançament de córner. El Vila-real va jugar una primera part molt seriosa, sense anar-se'n cap enrere a defensar el resultat ni tampoc anant a la desesperada, sinó buscant un equilibri que li permetera controlar el partit sense que l'Alcorcón li creara massa perill i tenir opcions de fer un segon gol, que va arribar, de fet, també des d'un córner. Aquesta vegada va ser Bruno el que, de cap, i sol dintre de l'àrea, va rematar el baló per aconseguir el 0-2 als 37 minuts. Perbet, Uche i Jaume Costa, en una triple ocasió, van poder fins i tot fer el 0-3 just abans del descans.
Ja en el segon temps, les coses continuaven igual. L'Alcorcón no creava moltes ocasions clares i els de Marcelino intentaven aprofitar les bones combinacions en atac per aconseguir el gol de la sentència, que novament va poder arribar en les botes de Perbet, però el francés va rematar massa fluix a les mans del porter en una bona ocasió de què va disposar. Els minuts passaven i continuava el 0-2, però l'Alcorcón cada vegada s'apropava més a l'àrea i, finalment, va aconseguir retallar distàncies amb un gol de cap de Sergi Enrich al minut 74, que ho deixava tot obert per als darrers vint minuts de partit. Els de Marcelino van haver de patir per mantenir l'avantatge d'un gol davant dels intents dels locals d'aconseguir, com a mínim, un empat, però la defensa es va mostrar segura. Finalment, ja en temps afegit, quan quedava poc per al xiulit final, Canteros, en una gran jugada personal on va retallar fins a tres rivals, va marcar el tercer per al Vila-real per aconseguir la sentència i signar una victòria importantíssima que col·loca l'equip tercer en la classificació, empatat a punts amb els madrilenys i també amb l'Almeria, però davant d'aquestos dos per goal-average, i a només dos punts del Girona, segon classificat, que precisament visitarà El Madrigal el cap de setmana que ve, cosa que fa que els groguets depenguen novament d'ells mateixos de cara a l'objectiu de l'ascens directe.

Fitxa tècnica:
38a jornada de la Liga Adelante (2a divisió). Temporada 2012/2013.
Santo Domingo, uns 2.000 espectadors.

Alcorcón: Manu Fernández; Camille, Abraham, Babín, Rubén Sanz; Nagore, Kike López (Dani Nieto, 55'), Miguélez (Enrich, 46'), Ángel Sánchez; Fernando Sales (Prendes, 73') i Oriol Riera.
Vila-real: Juan Carlos; Mario, Mellberg, Íñiguez, Jaume Costa; Canteros, Bruno, Cani (Trigueros, 75'), Aquino; Uche (Senna, 86') i Perbet (Jonathan Pereira, 71').

Gols: 0-1 (8') Uche. 0-2 (37') Bruno. 1-2 (74') Enrich. 1-3 (93') Canteros.

Àrbitre: Ocón Arraiz (c. riojà). Targetes grogues: Kike López, Rubén Sanz, Camille, Ángel, Lamas (suplent), Oriol Riera, Prendes / Cani, Mellberg, Aquino, Juan Carlos. Roja a Nagore (93') per doble amonestació.

JO NO EM RENDISC, I TU?

per Jorge Candel

La derrota contra l'Elx va ser un pal molt dur, però
els aficionats groguets  no podem fer res més que
 seguir amb l'equip i no rendir-nos

Falta una setmana perquè faça un any de la pitjor nit que m’ha donat el Vila-real en la meua vida. El colp més dur, més cruel i més difícil d’assimilar i de digerir que m’han donat en aquests quasi 25 anys seguint el club del meu cor. Ni el primer descens a segona amb els Gica, Palop o Moisés, ni el penal de Riquelme, ni qualsevol altra derrota. La nit del 13 de maig de 2012 està gravada en els meus records, per desgràcia, com la pitjor nit de la meua vida, futbolísticament parlant. Aquell descens, tan inesperat com impactant, em va deixar una sensació de buit, de fàstic i de tristesa que mai podré oblidar. Veure familiars i amics plorant sense cap tipus de consol per un sentiment que ens uneix va ser una cosa que, a dia de hui, encara em posa la pell de gallina. Aquella nit, quan ja estava gitat al llit, el cap va començar a donar-me voltes. Quanta raó tenen quan diuen que no saps el que tens fins que ho perds i com, de vegades, una cosa tan difícil d’aconseguir, es torna tan quotidiana que ja perd el seu valor i arribem a menysprear-la o a no donar-li la importància que hauria de tenir. Aquella nit, inacabable per a mi, em vaig arribar a fer una promesa: que mai, passara el que passara en un futur, deixaria d’animar, de donar suport ni de creure en aquest equip ni un sol segon.
Eren molts —els que han tingut la sort de no veure el Vila-real en 2a— els que pensaven que aquest any anava a ser un passeig en barca, un passeig que ens tornaria a primera divisió, tan plaent que fins i tot tindríem temps de saludar a cada pont. Però per desgràcia —i a mode de confirmació per a aquells que ja sabíem el que és la segona divisió— per a aquesta gent, l’hòstia que ens va donar la vida en la primera volta de la temporada ens va deixar a la vora del K.O. De cop i volta vam haver de posar els peus a terra, i vam haver d'entendre que, si volíem pujar, hauríem de patir. Que si volíem pujar, hauríem de baixar de la barca a les galeres per remar tots junts. Que si volíem pujar, hauríem de llevar-nos el vestit de festa i posar-nos la roba de fer faena. Que si volíem pujar, hauríem de deixar de quedar-nos mirant-ho tot amb els braços creuats i treballar tots junts. Com diu la dita, d’un gran mal en surt un gran bé, i aquesta hòstia pareix que ens va unir més a tots.

L'equip ha de deixar-se la pell en la resta de temporada
i no donar per impossible l'ascens
Foto: elmundo.es

Per això jo, a dia de hui, i després del partit contra l’Elx, em negue a rendir-me, i aniré a Alcorcón. Després que entre tots ens alçàrem de l’hòstia que ens vam pegar, després de recuperar la il·lusió i les ganes, ens rendirem ara? No, jo no. Un dia em vaig prometre que lluitaria fins al final. Diuen que l’esperança és l’últim que es perd i, mentre existisca aquesta esperança, és que hi ha, almenys, un fil de vida. Fins al darrer sospir, fins al darrer segon del darrer descompte. Per cada llàgrima d’ara fa un any en aquella nit fatídica, per reinvertir la historia, pel nostre escut, pel nostre sentiment, pels nostres colors. Ara més que mai és quan hem de fer sentir les nostres goles grogues i estar més units que mai, lluitant fins al final de cada batalla. La invasió a Múrcia ha de servir d’exemple i ha de marcar-nos el pas. I si al final no podem aconseguir l’ascens enguany, jo, personalment, l’any que ve tornaré a renovar el meu abonament amb la mateixa il·lusió amb què ho vaig fer aquesta temporada. Aniré al Madrigal amb les mateixes ganes de sempre perquè, encara que molta gent no ens entenga, no, no estem bojos, ni açò és tan sols futbol. Açò és un sentiment, un sentiment que no es compra ni es ven, un sentiment amb què es naix. Jo vaig nàixer fa 35 anys amb el sentiment groguet a les venes, al cor i amb ell moriré, per això m’és igual amb qui siga, com siga i on siga, però jo no em rendisc. I tu?

Colp molt dur de cara a l'ascens

El Vila-real va fer una gran primera part i haguera pogut
acabar-la amb fins i tot més avantatge en el marcador

Tot i fer una gran primera part i avançar-se en el marcador, el Vila-real va baixar molt el nivell en la segona part i va acabar perdent davant l'Elx (2-3)

Els groguets van sofrir una derrota amarga en casa contra l'Elx, en el primer dels partits que es consideraven claus de cara a la lluita final per la segona plaça. Amb aquesta derrota, el Vila-real es queda quart, a tres punts de l'Alcorcón, tercer, i a cinc del Girona. Els catalans són ara els que ocupen la tan desitjada segona plaça, que cada vegada se'ls allunya més als de Marcelino.
I això que el partit va començar molt bé per al submarí. En el minut huit, Perbet ja havia marcat el primer, enviant al fons de la xarxa un penal clar que li havien fet a Aquino. El Vila-real controlà el partit totalment en la primera part i va desplegar un bon joc, creant ocasions i deixant fer molt poc a un Elx quasi inoperant. Els groguets se'n van poder anar fins i tot amb més avantatge al descans si el linier no haguera anul·lat un gol a Perbet que semblava legal o si Gerard Moreno haguera encertat a marcar en un mà a mà amb el porter visitant just abans del descans.

En la segona part, però, res li va eixir bé al Vila-real i l'Elx ho
va aprofitar per marcar tres gols en les poques ocasions de
què va disposar i aconseguir la victòria

Però en la segona part, tot va fer un gir de 180 graus. L'Elx, que apenes havia fet res destacable en la primera part, va eixir molt més ficat en el partit i, aprofitant-se de la feblesa de la defensa grogueta en dues accions puntuals, va capgirar el marcador en tan sols deu minuts del segon temps. L'empat, l'aconseguia Carles Gil en culminar un contraatac, i el gol que posava per davant els il·licitans va ser obra de Generelo en enviar el baló al fons de la xarxa aprofitant una passada a l'àrea després d'una pèrdua de baló dels groguets molt a prop de la zona de perill. A partir d'aquest moment, els de Marcelino no es van trobar còmodes sobre el terreny de joc en cap moment i no van saber retrobar el camí per desplegar el joc que havien oferit en la primera part. Els minuts passaven i no hi havia moltes mostres de reacció per part del Vila-real però, tot i així, al minut 80, l'esperança tornà al Madrigal amb l'empat d'Uche, que simplement va haver d'empentar el baló al fons de la xarxa després que quedara mort en un rebuig d'una falta centrada a l'àrea. Quedaven deu minuts perquè els groguets anaren a pel gol de la victòria i, de fet, tan sols dos minuts després de l'empat, Jonathan Pereira va tindre una acció clara per marcar el tercer, però no va poder rematar amb claredat. En canvi, en la jugada següent, l'Elx tornà a posar-se per davant en el marcador amb el que seria el 2-3 definitiu, obra d'Ángel en rematar de cap una falta centrada a l'àrea. A més, en els minuts restants, Bruno fou expulsat en veure la segona groga i Musacchio també va veure una targeta que és la cinquena en el seu cicle d'amonestacions. Per tant, el d'Artana, i el central argentí seran baixes per al partit del proper diumenge a Alcorcón.
Molt complicades es posen les opcions del Vila-real per assolir la segona plaça i, a més, la Ponferradina, equip que ocupa la setena posició, es troba tan sols tres punts per darrere dels de Marcelino, que igualment hauran de deixar-se la pell en els partits que queden, ja siga per exhaurir totes les possibilitats d'optar a l'ascens directe, o per assegurar una plaça de play-off sense massa angoixa.

Fitxa tècnica:
37a jornada de la Liga Adelante (2a divisió). Temporada 2012/2013.
El Madrigal, 13.000 espectadors.

Vila-real: Juan Carlos; Mario, Musacchio, Mellberg, Joan Oriol; Canteros, Bruno, Cani, Aquino; Perbet i Gerard Moreno.
Elx: Manu Herrera; Damián, Etxeita, Pelegrín, Albacar; Xumetra (Ángel, 70'), Generelo, Mantecón, Fidel; Coro (Pelayo, 84') i Carles Gil (Aarón, 90').

Gols: 1-0 (8') Perbet (pen.). 1-1 (50') Carles Gil. 1-2 (54') Generelo. 2-2 (80') Uche. 2-3 (84') Ángel.

Àrbitre: Arias López (c. càntabre). Targetes grogues: Musacchio / Carles Gil, Damián. Roja per doble amonestació a Bruno (88').

LA PRÈVIA: Vila-real-Elx: Sense marge d'error per la segona plaça

per Jorge Candel

Quan pareixia que les coses ja estaven encaminades i que ningú ens podia detenir, el Vila-real va tornar a frenar, tornà a mostrar carències… En definitiva, va fer que a tots ens tornaren a entrar els dubtes: velles pors i vells fantasmes del passat. Fa tres jornades, l’afició del Vila-real feia una invasió històrica a Múrcia, i quan més s’esperava de l’equip, es va jugar un partit horrible, només emmascarat amb aquell gol de Trigueros en el minut 95, que salvava un punt. Fa ja dues setmanes, al Madrigal, el Vila-real també va suar sang per guanyar a un Racing de Santander en hores molt baixes. Tal i com vam explicar ací, baixes, pressions, decisions arbitrals... tot va influir i al final, la sensació fou de victòria de campió, lluitant contra les adversitats, encara que els dubtes començaven a aparèixer.

Contra el Lugo, el Vila-real va oferir un joc que dista molt
del millor que els groguets poden oferir. Foto: marca.com

El cap de setmana passat el Vila-real tenia una oportunitat de luxe per tornar a donar un colp sobre la taula, com ho va fer a Còrdova o a Miranda de Ebro, de posar pressió als altres i de demostrar que el que havia passat contra Múrcia i Racing només havien estat dues jornades dolentes. El rival era el Lugo, un equip inferior als groguets i que ja poc es jugava. Però res més lluny de la realitat, el que vam veure va ser encara pitjor que en els dos partits anteriors: un equip sense ambició, apàtic, com si no es jugara res, sense pressionar el rival, sense possessió de baló, sense idees, espès... Vaja, un desastre de partit que a molts ens va recordar al Vila-real de la primera volta, aquell equip que semblava que eixia al camp a passejar-s’hi per obligació i poc més. La imatge va ser molt dolenta, amb uns darrers deu minuts on semblava que es defenia l’empat a zero, amb tot l’equip en el seu propi camp mentre que era el Lugo el que tenia el baló i buscava el gol, cosa que encara hui no entenc. Però no he de fer-ho ni ho vull, perquè crec que seria injust criticar Marcelino per tres partits després del treball magnífic que ha fet, però si fa uns dies l’alabàvem –i seguisc fent-ho- per haver reconduït la situació com ell ho ha fet, ara tampoc seria just no exposar i comentar coses que a mi, personalment, no m’han agradat i no acabe d’entendre. No acabe d’entendre perquè si quan va apostar per una davantera que formaven Gerard Moreno i Jérémy Perbet i aquests li van respondre amb gols i assistències (1-5 a Miranda i 6-1 contra el Numància amb dos gols i dos assistències de Gerard i quatre gols de Perbet), perquè va haver de canviar-los i apostar per Uche quan el nigerià ha demostrat que està lluny de la seua millor forma. I és que no només ha apostat per ell, sinó que ha jugat els darrers 180 minuts, mentre que Moreno no va jugar ni un minut a Lugo i a Perbet el va substituir en la segona part. Tampoc entenc perquè ha hagut de canviar l’eix del mig de camp, si Canteros per fi estava rendint a un bon nivell o, en el seu defecte, Manu Trigueros, que també torna a ser el d’abans, no entenc perquè a Lugo va jugar Senna que, lamentablement i tal i com es va poder veure, no està per jugar de titular ni encara menys 70 minuts. Només espere i estic convençut que hui, contra l’Elx, Marcelino siga conscient d’aquests errors i els rectifique, i no s’encabote, com altres tants entrenadors que ja vam haver de patir i que  no vull nomenar, a que abans foren els seus collons que el bé de l’equip, entrant en un pols amb l’afició on l’únic perjudicat seria el mateix Vila-real i els interessos pels quals lluita.

L'equip ha d'intentar tornar a aquell bon joc i
solvència dels partits contra Mirandés i
Numància.  Foto: foxsportsla.com

Tot i així, el punt a Lugo després de l’empat a zero no va ser dolent del tot vistos els altres resultats de la jornada, i seguim on estàvem, amb les opcions intactes, només que amb una jornada menys i que vam perdre una bona ocasió per fer un pas de gegant, però espere que no hagem de lamentar-la al final. Ara ve el plat fort: Elx, Alcorcón i Girona. En aquests tres partits sí que es pot decidir l’ascens directe i estic convençut que el Vila-real té les mateixes opcions que els altres. Això sí, sempre i quan recuperem el bon nivell i les bones sensacions i no fem el que vam fer el cap de setmana passat, on vam viure una decepció a Lugo.

Hui arriba l’Elx al Madrigal amb la intenció d’obtenir una victòria que pràcticament li donaria l’ascens, després d’una temporada en què els il·licitans han viscut en la primera plaça pràcticament tot l’any i en què ara, tot i no estar en el seu millor moment, i així ho indiquen els resultats que han obtingut els franjaverds en les darreres jornades, segueixen tenint un bon avantatge de punts sobre la resta d’equips gràcies al coixí que duien, sobretot, de la primera volta de la lliga. Nosaltres, però, ens hi juguem molt més. Després de la victòria d’ahir del Girona contra l’Alcorcón, els groguets estan obligats a guanyar perquè en aquest cas, els gironins, que són els que ocupen la segona plaça, no se’n vagen a una distància de punts de més d’un partit. El partit de hui, juntament amb els dos propers, que precisament són contra aquests dos rivals directes, pràcticament decidiran la segona plaça. Per tant, el Vila-real ja no pot fallar més, ja no pot buscar més excuses si realment vol anar a per l’ascens directe.

En la primera volta, els groguets van caure per
1-0 al Martínez Valero en un partit molt dolent.
Hui, hauran d'oferir la imatge oposada per
quedar-se amb els tres punts. Foto: vavel.com

Guanyar l’Elx, un equip que només ha perdut cinc partits en el que va de temporada, i que ha encaixat molts pocs gols, no serà gens fàcil, però tampoc és impossible. Marcelino podrà tornar a comptar amb Javier Aquino, després de les molèsties que havia patit el mexicà en les darreres jornades, i és probable que Gerard Moreno i Perbet tornen a ser la parella d’atacants en detriment d’Uche, però això es sabrà a l’hora del partit, que començarà a les 12 i comptarà amb l’arbitratge del càntabre Arias López.

Convocatòria completa de 19 jugadors (un caurà de la llista):

Porters: Juan Carlos i Mariño.

Defenses: Mario, Musacchio, Mellberg, Íñiguez, Joan Oriol i Jaume Costa.

Migcampistes: Senna, Bruno, Canteros, Moi Gómez, Cani, Aquino, Trigueros.

Davanters: Uche, Perbet, Jonathan Pereira i Gerard Moreno.